"El Pirineu de l'os" a la revista DESCOBRIR

Aquest mes d'octubre a la revista Descobrir Catalunya publico reportatge fotogràfic central sobre el món de l'os al Pirineu.

El dossier es divideix en quatre extensos reportatges: El cicle vital de l'os, els pastors de muntanya, propostes eco-turístiques al voltant de l'os i la feina del Ieltxu Azkarate (rastrejador de fauna salvatge expert en l'os pirinenc).

Aquí us deixo uns vídeos que vaig fer durant el reportatge:

Aquí us deixo un petit extracte del text que vaig escriure per l'article sobre la feina del Ieltxu Azcarate i alguna de les fotografies que vaig poder fer durant els dies que vaig tenir el privilegi de compartir amb ell a la recerca de l'os:

Ieltxu Azcárate, una vida rere els passos de l'os

Qui no ha somiat alguna vegada a viure allunyat de tot, en plena natura i ser capaç de trobar animals extraordinaris com els ossos? Doncs precisament això és el que fa el Ieltxu, perseguir l'emoció embriagadora que sent tot amant de la natura en creuar-se amb les criatures més emblemàtiques i fonedisses de les muntanyes.

Sento la cremallera de la tenda del Ieltxu obrir-se enèrgicament. Ha arribat el moment. D'un salt surto del sac i em preparo per combatre la fresca d'aquesta primavera pirinenca en què ens trobem immersos. Encara és de nit, però el cel comença a desfer el tel de la foscor i a tenyir-se dels càlids colors de l'alba. És definitivament l'hora dels ossos. Sense intercanviar pràcticament cap paraula, seguim el Ieltxu cap a un sortint elevat d'una remota vall pirinenca. L'objectiu és obtenir un punt de vista panoràmic des d'on amb molta sort podrem observar algun os recorrent els pendents llunyans de el vessant oposat. Arribant a la magnífica atalaia, creuem un petit llom i just a l'altre costat ens espera una d'aquelles sorpreses que quedaran gravades a la memòria per sempre més. A escassos metres pastura tranquil·lament un os totalment aliè a la nostra arribada. Passen uns instants infinits de dubtes, incredulitat i joia i finalment, foragitat per la nostra involuntària proximitat, el plantígrad s'allunya ràpidament en la direcció on es troba el Ieltxu qui més tard descrivia l'escena amb les seves pròpies paraules:

"Es van creuar els nostres camins en aquell lloc concret, on ens vam mirar uns segons i tots dos vam decidir allunyar-nos a poc a poc, tot net, tot sa, tot fugaç...Ell va arribar fins a aquella roca, i abans de fer el salt final amb què deixaria d'estar a la meva vista, es va posar com només en els meus millors somnis podria haver imaginat. En la vida que visc, si pestanyeges t'ho perds, si arribo a trigar una mica més tot hagués estat diferent, si no haguéssim passat la nit allà dalt, res no hauria passat, si no existís el destí, perdríem la il·lusió del casual ... Que és tan meravellós...Que no deixin les millors vivències, de passar tal com passen, espontànies i sobtades, tan boniques quan no les esperes, tan màgiques que malgrat no esperar-les, les desitges!"

Os bru observat a gran distància

Petjada d'os bru

Trobant pèls d'os a l'escorça d'un arbre