Roger Rovira Rius: de gener 2016

14 de gen. 2016

Selva tropical de Panamá

La cobertura forestal s’estén per una gran part del territori Panameny. Una amplia xarxa de parcs nacionals intenta donar una certa protecció a alguns d’aquests fantàstics boscos humits. La calor i la humitat són molt fortes especialment a les zones menys elevades.

Al costat mateix de la ciutat de Panamá es troba el parc Metropolitano, un primer tast del que es pot arribar a trobar a les selves d’aquest país. Hi descobrim els ñeques y una bona varietat d’ocells, però segons ens diuen els guardes amb una mica de sort també s’hi pot trobar peresosos i titis.

Una mica més a l’oest, pel Parc Nacional Altos de Campana, primer parc creat al país, es pot recórrer una petita xarxa de senders amb prou feines marcats. L’ascensió al Cerro Campana de 1.030 m d’alçada resulta una bona aproximació als rigors de la selva. Una forta pujada per un sender fangós que en prou feines es distingeix entre la densa vegetació porta fins aquest cim amb unes vistes espectaculars sobre la badia Chame i el bosc que l'envolta.

El sender El Pianista, al immens Parc Nacional La Amistad, ha de ser recorregut amb guia des de la població de Boquete. Els poblats indígenes van deixant pas a una selva cada cop més espessa. A la part alta del recorregut es pot observar l'oceà Atlàntic tot i accedir-hi des de la vessant oposada.

Però si hi ha un lloc adequat per observar la fauna forestal, aquest és el Parc Nacional Soberania. Mundialment famós entre els aficionats a l’ornitologia, també és un lloc idoni per a l’observació de primats i altres mamífers. El sender Acueducto creua pel mig una taca immensa de selva i és el punt de trobada, especialment a trenc d’alba, de naturalistes que visiten la zona.

Ñeque (Dasyprocta punctata)

Parque Metropolitano

Ascensió al Cerro Campana. Parc Nacional Altos de Campana

Parc Nacional Altos de Campana

Orquídia

Parc Nacional La Amistad

Perezoso de tres dedos (Bradypus variegatus)

Oriol de Moctezuma (Psarocolius montezuma)

Parc Nacional Soberania

Aluata de mantell (Alouatta palliata)

Sender Acueducto. Parc Nacional Soberania

Tucà de Swainson (Ramphastos swainsonii)

Picot de corona roja (Melanerpes rubricapillus)

Mico carablanca (Cebus capucinus)

Gripauet de fulla (Bufo typhonius alatus)

7 de gen. 2016

Illes de Panamá

A Panamá es troben una gran quantitat d'illes, tan al costat del Pacífic com a la banda Atlàntica. El Parc nacional de Coiba és l'exemple més interessant dels arxipèlags Panamenys gràcies al seu notable estat de conservació fruit de l'aïllament i a la dificultat d'accés. Per moure'ns entre les seves illes hem utilitzat el caiac però el seu veritable atractiu es troba sota les seves càlides aigües. Fent un simple snorkel al voltant d'infinitat d'illetes repartides al voltant de l'illa principal, com Granito de Oro, Ranchería, Machete, Cocos o Canal de Afuera, hem pogut veure una increïble varietat de peix, corals, tortuges verda i carey i inclús algun tauró inofensiu com el tauró de puntes blanques (Triaenodon obesus) i el tauró nodrissa (Ginglymostoma cirratum). De la tupida selva que comença just on acaba la sorra de la platja, ens arriben els crits terrorífics d'una espècie endèmica de mona udoladora.

També a la banda del Pacífic, la petita illa Iguana representa un punt clau per a la cria de la fregata grossa (Fregata magnificens). Aquestes aus de gran envergadura i potes curtes necessiten punts elevats, que aquí troben, per poder descansar i criar ja que si s'aturessin a terra després no podrien tornar a emprendre el vol. Per terra topes constantment amb les iguanes, els crancs i els ermitans que l’habiten en gran nombre.

Al famós arxipèlag caribeny de Bocas del Toro s'hi troba el Parc nacional de Bastimentos. Recorrent aquesta laberíntica illa amb una piragua motoritzada entre manglars i baixos coral·lígens és fàcil topar-se amb algun dofí mular i veure penjats de les branques del límit coster de la selva als peresosos de tres dits (Bradypus tridactylus). La varietat i vistositat del coral és més elevada de la que hem pogut veure a les illes del Pacífic. A terra prenen un protagonisme important les granotes verinoses com la granota maduixa (Oophaga pumilio).

L’arxipèlag de San Blas a la comarca dominada pels Kuna Yala pren la forma icònica del paradís. Sorra blanca, palmeres, aigües cristallines i poblats de cabanes s'han convertit en un destí habitual de velers i visitants de sol i platja. A les seves aigües; corals de múltiples formes i colors, estrelles de mar i bancs de peixos que atrauen als pelicans i els seus acrobàtics picats.