Aquest mes d'octubre a la revista Descobrir Catalunya publico reportatge fotogràfic central sobre el món de l'os al Pirineu.
Ieltxu Azcárate, una vida rere els passos de l'os
Qui no ha somiat alguna vegada a viure allunyat de
tot, en plena natura i ser capaç de trobar animals extraordinaris com els
ossos? Doncs precisament això és el que fa el Ieltxu, perseguir l'emoció
embriagadora que sent tot amant de la natura en creuar-se amb les criatures més
emblemàtiques i fonedisses de les muntanyes.
Sento la cremallera de la tenda del Ieltxu obrir-se enèrgicament. Ha
arribat el moment. D'un salt surto del sac i em preparo per combatre la fresca
d'aquesta primavera pirinenca en què ens trobem immersos. Encara és de nit,
però el cel comença a desfer el tel de la foscor i a tenyir-se dels càlids
colors de l'alba. És definitivament l'hora dels ossos. Sense intercanviar
pràcticament cap paraula, seguim el Ieltxu cap a un sortint elevat d'una remota
vall pirinenca. L'objectiu és obtenir un punt de vista panoràmic des d'on amb
molta sort podrem observar algun os recorrent els pendents llunyans de el
vessant oposat. Arribant a la magnífica atalaia, creuem un petit llom i
just a l'altre costat ens espera una d'aquelles sorpreses que quedaran gravades
a la memòria per sempre més. A escassos metres pastura tranquil·lament un os
totalment aliè a la nostra arribada. Passen uns instants infinits de dubtes,
incredulitat i joia i finalment, foragitat per la nostra involuntària
proximitat, el plantígrad s'allunya ràpidament en la direcció on es troba el
Ieltxu qui més tard descrivia l'escena amb les seves pròpies paraules:
 |
| Os bru observat a gran distància |
 |
| Petjada d'os bru |
 |
| Trobant pèls d'os a l'escorça d'un arbre |
